El primer cap de setmana d'Agost es va disputar el també primer triatló de muntanya de La Molina, en el qual participava i que també, per una sèrie de casualitats, era el meu primer triatló.
Amb anterioritat vaig participar en el de Mataró però per causa de la climatologia d'aquell dia, es va anul·lar la prova de bicicleta. (per la meva desgràcia, jeje)
Així doncs, divendres pujava cap a La Molina conduint tant "panxo" i internant-me en les muntanyes quan, de sobte, es va ennuvolar i començà a ploure amb molta força. "Uff" -- vaig pensar --"només em faltava això". Entre que no tinc experiència en el tri, que m’he passat de rosca entrenant en bici aquesta setmana i ara el clima….bé, em vaig dir, ja que estem per aquí, de perduts al riu, així que cap endavant.
Tot i que va estar plovent fins unes hores abans de la competició, el dissabte, sobre les 10 del matí, estàvem allà uns 140 triatletes (161 inscrits) sota un sol radiant. Imitant al 90% de la gent i per a escalfar els músculs una mica, em fico dins l'aigua a xapotejar una mica. Així, de pas, m'acabo d'ajustar el nou neoprè que només m'he posat una vegada i, a més, a la tenda.
A les 11 en punt estem tots els federats masculins a l'aigua, darrera d'una corda i esperant la sortida. Es nota a l'ambient els nervis. Jo tinc clara la meva estratègia, em posaré a un costat i deixaré que passi una mica el tumult de gent o m'agobiaré segur, doncs la meva experiència a l'aigua és molt minsa.
No obstant, “a toro passat”, no hagués fet falta cap estratègia, doncs tal com van aixecar la corda i al sortir la gent d’estampida, em va entrar un agobio molt marcat. Tant que anava totalment desincronitzat i, jo crec, hiperventilant. "Què estrany" -- penso -- "serà l'alçada? (el circuit està a uns 1800 msnm) o que he entrenat poc a l’aigua?". Bé, poc es pot fer ja, només tirar endavant com es pugui. Provo tots els estils de braça que puc i finalment, passat més de la meitat del circuit, m'estabilitzo i començo a nedar a crol avançant més decentment tot i que la meva ment no s'atura pensant tota l'estona en què coi passa, que em caurà una minutada i, sobretot, en què s'acabi la tortura aquàtica aquesta, jeje.
Quan surto, dels últims, de l'aigua, vaig corrent cap a la meva mountain bike (aparcada l'última) i faig la transició com puc. Per la pròxima, res de mitjons, jaja. Surto a sac per intentar atrapar gent, no obstant, sé que és complicat. Això no és com la bici de carretera doncs intentar recuperar en mtb depèn molt de pujar, però també, i molt, de les baixades, on si bades et poden treure molts minuts. A més, la poca distància de l'sprint no facilita el guanyar minuts. Bé, "no ens mengem el tarro" abans d'hora, aviam que tal és el recorregut.
Canyero i, sobretot, amb el pis molt moll. Hi ha unes rampes curtes amb uns % importants però en pista ampla. Un tros discorre en camí pavimentat per després donar la volta, aquest tram pla, a un altre embassament. Tot seguit baixa i el camí passa a ser sender amb arrels i alguna baixada per enllaçar amb una pista ampla però amb uns clots on s'ha de vigilar. Malgrat això, es pot anar més o menys ràpid així que apretem una mica i ja passarem comptes a la següent fase corrent.
Quan vaig per la segona volta d'un total de 3 veig al final de la rampa on em trobo "engrescat" un tritratje de La Salle. Dono un crit i veig que és Eric. Em comenta que té les cames tocades de les 24 hores cyclotour al circuit de Calafat. Déu n'hi do, té molt mèrit haver-se apuntat després de la pallissa de Calafat.
Fem la tercera volta i cap caiguda ni punxada, perfecte. La següent transició la faig sense incidents i bastant més ràpida que l'anterior. Surto a corre-cuita per comprovar el maco circuit preparat.
Molta baixada a principi que discorre entre arbres, arrels, etc... no paro d'escoltar veus del tipus: "mucho baja esto, verás...". Després d'aquestes baixades comença a pujar i no para quasi fins a meta. Dues voltes, la primera la faig a ritme davant el dubte de no saber el que m'espera. A la segona decideixo apretar el que puc fins que passo per la meta, gent animant, etc...un festival i molt gratificant.
Bé, doncs ja està, finalitzat el meu primer tri muntanyenc. Ara a per l'avituallament i a pensar en el següent!
Salut!
Jordi A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada