Aquest cap de setmana el Marc i l'Eric vam participar a les 24 hores cyclotour al circuit de Calafat.
Vam arribar al circuit cap a les 9h per organitzar-ho tot ja que haviam d'estar moltes hores allà i tot havia d'estar perfecte, encara que potser ens vam passar una mica ja que ens van sobrar un parell d'horetes abans de la sortida que com a mínim a mi es van fer infinites.
A les 3:45h la graella de sortida ja estava formada i a les 4h el Marc ja estava pedalant amb un ritme força alt des de el primer moment. Després d'una hora vam començar a fer relleus d'un hora mes o menys fins a la nit.
Abans de que es fes fosc anàvem 8ns de la general i 2ns de la categoria (un resultat inimaginable per a nosaltres) però la nit ho va canviar tot ja que la fatiga, la son i les tirades de tres hores van passar factura i vam caure fins a la posició 10a, i 4a de la categoria, a tres voltes dels 3rs. Va ser en aquest moment, que com a mínim jo, creia que hauríem de deixar-ho estar ja que estàvem rodant a un ritme nefast de 10 minuts la volta (de normal es rodava entre 7-8 minuts per volta a la nit) però quan va sortir el sol tot va canviar, el ritme va pujar i les sensacions sobre la bici van canviar.
Però el millor estava per arribar. Quan només quedaven 3 hores vam decidir que no pujar al pòdium era un fracàs i vam començar a tirar fort per poder atrapar els tercers, però semblava impossible sinó arribava un miracle. I va arribar en forma de punxada dels tercers. En aquest moment vam tirar encara més fort per poder distanciar-nos i ho vam fer de tal manera que ens vam quedar a una volta dels segons. I vam pensar tercers esta bé, però 2ns està millor jejeje.
Vam tirar encara més fort a falta d'un hora del final. Vam fer tirades curtísimes de 5 voltes a tope per poder acabar segons i a 20 minuts del final vam aconseguir posar-nos a la mateixa volta i a 10 minuts del final posar-nos 2ns (us puc assegurar que aquests últims 20 minuts van ser increíbles, només dic que al baixar de la bici i posar-nos segons no vaig poder evitar plorar).
Al final el Marc va creuar la meta en vuitena posició de la general i segona posició de la categoria duo. Em de dir que va ser durissim però vam sobreviure i que va valer la pena i que l'any que ve repetim però amb equips de 4 jejeje.
PD: Moltes gràcies a tots els que ens van ajudar, en especial al meu germà i la meva mare que van aguantar tota la nit sense dormir per ajudar-nos i també al pare del Marc que gràcies als seus massatges vaig poder acabar la cursa.
Salut a tots!! Ens veiem per La Salle.
Eric Cinca
Foto de la jornada
Toma equipazo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada