1:00 PM de la tarda. En algún lugar del Prat.
Ens dirigim
en Salvi i jo cap a la cua per recollir els dorsals. Ens comencem a trobar tots, tant el grup A com
el B. Avui, en Marc i l´Erik si que han tingut temps de dormir després de la
farra d´ahir, i no han vingut amb un Gintònic a la mà, com ja hem vist en
altres ocasions (aquesta informació no està confirmada però pot ser
perfectament certa).
Comencem a
preparar tot el material per entrar als boxes i deixar les bicis, però ja ens
trobem amb el primer problema del dia: El tubular del Salvi està obstruït i no
es pot inflar. Ràpidament i com si es tractés d´un canvi de rodes d´F1, l´Abel, en Moi i en Dani comencen a treballar
sobre el problema i de seguida ho solucionen, a base de força bruta evidentment,
arrenquen el tubular, li foten un filferro pel pitorro, i palante. Tot llest
doncs!
El grup B
(de bèsties) Erik, Jaume, Ignasi, Tuchu, Nacho i jo comentem a quin ritme
hauriem d´anar per no reventar corrent, i com ens hauriem de gestionar la bici
per anar el més ràpid possible. Escalfem amb temps dins el camp de futbol, fa
vent i fred pero els ànims estan a tope.
Arc de
sortida i en 3,2,1 comencem a còrrer en parelles. Erik informa que estema
anant 10 segons per sota del que haviem
comentat. No m´extranya en absolut, és la tònica d´aquest club, tenir regust a
sang en els primers metres. Som com putos vampirs!!
Després de 500 metres aconseguim estabilitzar
el ritme entre 3:40 i 3:47. Perfecte. Primera
i segona volta molt bé. A la tercera l´Ignasi es despenja i crida: tireu, tireu
sense mi!! Pero la cara de gosset estomacat
que feia em va trencar el cor i vaig decidir que valia la pena estirar-lo
una miqueta i entrar tots junts per fer una bona bici.
Sortida en
bici: segurament el pitjor de la cursa.
Faltava la Coloma per posar ordre en aquell ramat descontrolat. Aconseguim
juntar-nos després de 4 crits per posar-nos dacord. Collons quin vent en
aquesta recta!!
Com ja va
comentar l´Erik el dia anterior, tenia clar que volia tirar de la bici tant com
pugués, i deixar el còrrer final pels altres. Si fos per ell hauria anat amb la
roda aixecada les 4 voltes. Al final de la primera volta i quan ja semblava que
anava tot bé, a la recta de sortida, el grup es disol i perdem un membre del
grup, l´Ignasi està desaparegut i el bo d´en Tuchu que feia de pont perquè es
pogués unir, em diu amb cara de resignació: l´hem perdut!!! Era hora de pendre
una decisió dura. Tuchu, continuem sense ell crido, ja plorarem la seva pèrdua
més tard però ara toca tirar i pensar en la segona part de la cursa.
L´Erik al
davant, com un doberman, esperava l´aprovació de tots per tornar a tirar com
una bèstia. En aquell moment els relleus van ser cada cop més ben fets: ara en
Toru, ara en Nacho, ara jo, ara en Tuchu, ara en Cavendish… tot controlat! Les 3 voltes restants les
acabem molt dignament i comencem a pensar en l´últim esforç.
Entrem a la t2, queden 2 kilometres i 5 membres del
grup. Comencem forts d´entrada i l´Erik comenta que va justet, era d´esperar
després de la bici que s´ha marcat. El Jaume porta un ritme molt bo i sense
problemes i anima al grup per fer l´últim quilòmetre i mig a tope. En Nacho,
callat, va enganxat com una lapa, perfecte. En Tuchu comença a tenir flato i
quan queda una volta diu que tirem els 4, que es queda al darrera mirant
culets. Ostia, aquest canvi d´estratègia no estava controlat!! Erik!! Hauràs de
donar tot el que tinguis. Afluixem un pèl i aconseguim adelantar un parell de
grups més, 500 metres a tope i arribem nois!! Una empenteta per aquí i ja som a
la meta!! Cursa molt bona de tot el
grup!! 1:02:18 a 3 minuts i 44 segons del grup A (d´animals). Gens, gens
malament!!
Era hora
d´animar al grup A. com que han sortit 40 minuts després de nosaltres, podriem veure com passaven per davant les 3 últimes
voltes de bici. Feia goig veure´ls. Ben acoplats, calladets, molt constants,
tot un exemple, la Coloma no hagués tingut gens de feina amb aquest grup.
Arriba la quarta volta i entren. Veiem com deixen les bicis i surten. En primer
lloc en Moi i l´Abel, seguits d´en Dani, mentre el Marc deixa la bici en doble
fila el Salvi es pentina i es posa la cinta al cap per quedar bé a la foto
mentre el bessó de la seva cama comença
a tibar.
Surten ràpid i en Marc es col.loca ràpidament al davant per marcar,
pixadeta per aquí, pixadeta per allà. Som un equip però que quedi clar qui és
el líder, deu pensar, realment creieu que després de la bici que he fet aniria
al darrera corrent? No señor, a la dreta que passo!! Al mateix temps el Salvi
es queda al darrera controlant la rampa i fa un esforç per arribar al grup
mentre al Moi li canvia la cara maleint al Salvi, ja feia estona que tenia
pensat afluixar i deixar que els 4 Usaints tiréssin fort, però aquest cabró té
les cames més delicades que l´Alexis!! Jo pensava, com és que el Salvi va rient?
pero no, no era cara d´alegria, era cara de patiment, rollo Contador pujant el
tourmalet, una cara que feia anys que no veía, una cara que em quedarà gravada
per sempre, la cara del patiment i l´esforç, que n´aprengui!!
Finalment es
reagrupen i fan la última volta a tope, una enputxadeta d´en Marc al Salvi per
no baixar el ritme i creuen la meta, aquest cop si, rient i abraçant-se.
Grandíssima cursa!! 58:34 i 12 a la general!!
Pau Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada