DUATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT

CRÒNICA DEL MOI

La prova d’avui era especial per diferents raons: al ser per equips implica molta més relació entre els membres del club, implica una selecció prèvia alhora de formar els equips (he fet mans i mànigues per poder entrar a l’equip A i tot i així he acabat ben estomacat...), implica moltes estones de conversa al voltant de la prova, implica estratègia i algun mail del Fer que posa les piles al més pintat...

Amb aquests antecedents i a l’endarrerir la prova, avui ha estat un dia estrany, resumint us diré que a les 12:40 m’he trobat a El Prat en un bar romanès prenent un plat de raviolis amb tomàquet, tot sol i amb mirant l’Inspector Gadget per la tele...

Després dels raviolis, quedem amb el Senglar i l’Abel i cap a boxes on trobem al resta d’integrants de l’equip A i B. Anem a buscar els dorsals i primera pujada de pulsacions, l’Extreme Marc s’ha deixat el xip a casa....  i ell diu, vaig a buscar-lo i ja anava a marxar quan l’Abel parla amb la fede i pot solucionar el tema. He de dir que més d’un ja mirava el meu xip per donar-li a ell, cosa que us he de dir que ja no m’ha agradat jajajaja. 1-0.

Anem als cotxes a buscar les bicis per entrar-les a boxes, tot a punt menys el Salvi que no tenia nassos d’inflar el tortell de reis del Fer. Allò estava més que tapat. Però un altre cop, el treball en equip ha triomfat i en 10’ el Salvi tornava a tenir roda en condicions. Aquí he hagut de tornar a agafar fort la meva roda de darrera, ja que ara em tornava a quedar sense roda (al ser l’eslavónmásdévil...), cosa que us he de dir que no m’ha agradat jajajaj 2-0.

Entrem a boxes i a escalfar. En aquestes que l’equip B ja està en competició i l’anem animant mentre escalfem. El Matxete anava desbrossant tant com podia, però avui hi havia molta selva... finalment surten de la T2 i ja no els hem tornat a veure.

Pipís de torn i a sortida. Comencem i marco el ritme (si, ja ho sé, sóc l’eslavón....), primer km a 3’20” i ja he vist que la cosa no seria fàcil... la resta a 3’30” i cap a la bici. Transició força ràpida sense problemes i a rodar. 4 voltes de bici en un circuit que el vent feia que fos una anada molt ràpida i una tornada amb vent de cara. Hem començat a entrar a relleus i he de dir que anàvem molt ordenats i endreçats, feia goig de veure, sense fer tonteries, un darrera l’altre i amb intensitat. Bàsicament el circuit el fèiem a relleus la tornada i l’Extreme l’anada, el tiu es fotia a davant i ens portava fins la rotonda del final entre 42 i 46 per hora jajaja.

En aquesta posició de relleus jo anava l’últim del grup (cabrons, ara era per casualitat...) i feia goig de veure com rodàvem ràpid i estirats i enfilàvem les rotondes amb ritme, semblàvem bons i tot. Per un moment he pensat amb els professionals de carretera... deu ser una passada poder veure en directe una contrarellotge per equips...

En un moment a l’última volta, el Salvi marca rampes als bessons i és quan canvio la meva estratègia (pensava fer els últims relleus a tope i plegar...) i entro als relleus amb normalitat (o sigui curts i sense ritme... anava collat de cames i amb mal d’esquena... no he apretat molt a la bici, però el córrer primer m’ha tret tres punts...). 

Finalment entrem a boxes i fem un canvi ràpid i comencem a córrer. Jo a tope de pols esperant que els galgos comencessin a córrer, però per sorpresa meva al Salvi li entren rampes als bessons i collons, veig que em tocarà córrer... i vaig a tope de pols i no puc seguir aquest ritme... seré un lastre... moltes coses em passen pel cap i de cop i veient la recuperació de rampes més ràpida que he vist a la meva vida, el Salvi torna a connectar al grup i llavors penso, salvat !!!. Salvi mai m’he alegrat tant de veure’t... 

Em relaxo mitja volta i torno a arribar a ritme. Entro a meta i ja tots allà, molt maco.

Ha estat un molt bon dia d’equip, molta pinya. M’entres esperàvem a poder treure les bicis del boxes, hem parlat una estona, tots en rotllana, molt xulo !.

M’agradaria agrair públicament al Fer, la Mari, el Jose, la dona del Tuchu, etc. que han estat animant, la veritat és que quan corres i veus aquesta claca i com animen, t’entra un sentiment de responsabilitat que encara et fa córrer més. Moltes gràcies per vostre suport, de veritat així dona gust !!!!

A TOPE, LA SALLE TRIATLÓ.

Moi gangolells.