CRÒNICA DE EXTREME MARC
Son les 8 del
mati i no puc sortir del bany, tot són nervis. Es una cursa que te una gran
importància
cara a aquesta temporada, en primer lloc em donarà informació de com em
trobo
físicament cara als entrenaments realitzats i la seva conseqüent progressió.
I per altre
banda, depenent del temps que aconsegueixi em motivarà d'una manera o
d'una altre
cara als següents entrenaments i objectius.
Tot i això hi ha algú pel que
encara estic molt més nerviós, i la culpa de que no pugui
sortir de bany es del Senglar,
com ja va passar l'any passat el “tio” no em va permetre
ni un metre i ho vaig haver de
donar tot l’últim km per treure-li uns escassos 10 segons;
aquest any la cosa pintava igual
o pitjor, però de sobte! Obro el grup de google + i veig
que diu que no pot venir, en
part una pena perquè m'hauria apretat de veritat i podria
haver fet millor temps però per
un altre banda, se’m passen tots el nervis i ja puc sortir del
bany i anar a trobar-me a la
sortida amb tots.
Són les 8:50 i em reuneixo amb
el Berni, un nou fitxatge del club que donarà guerra en els
sprints, ens treiem la roba i
ens dirigim a fer l’escalfament amb la resta de companys de
La Salle Triatló.
Fins aquí tot bé, ara toca
entrar al meu calaix de sortida, però veig que esta a petar, ni
m’hi puc colar, allà només
hauríem d’estar corredors amb el dorsal vermell, em començo
a fer lloc i em miren com dient
“ei que tots volem estar a primera fila”, aleshores els hi
ensenyo el dorsal i comencen a
dir deixeu-lo passar que es vermell! Jaja, fins arribar a la
3r o 4a fila on em trobo al Eric
5. En cosa de 2 minuts ja han donat la sortida.
Surto de l’arc de sortida i
començo a apretar el primer km per situar-me el millor possible
però tot hi així he passat el
primer km a 3’12”, molt més lent que l’any anterior, (3’03”),
però no em preocupa, si el Dani
no hi és tampoc tinc tanta pressió, però de sobte veig un
La Sallero davant meu portant un
bon ritme (l’Oscar crec), decideixo apretar per agafar-lo i
quedar-me al seu ritme, però
quan l’enxampo veig que el ritme que estic portant m’agrada
i que casi no em fatiga, no vaig
molt alt de pulsacions, no em costa respirar ni estic suant,
decideixo deixar-lo enrere i
mantenir aquest ritme, quan de sobte em trobo al km5, el
passo en 16’30” i em trobo la
mar de bé!
El primer que penso és això
promet!!!! Però se que en un km vindrà el Paral·lel i en aquell
tram la mitja baixarà, per tant
sòls arribar-hi em mantinc a un ritme constant i fort, total es
com una sèrie llarga a Les
Aigües, m’imagino que estic al km 4 i he d’arribar al 2,5. Quan
surti del Paral·lel només
quedaran 2,5km que podré apretar per donar-ho tot.
Paso el km 7 i la fatiga comença
a ser considerable, decideixo posposar l’spring fins el km
8 o 8,5.
Paso el km 8 i em tornen les
forces que s’havien anat per la pujada, 2 dels 5 que anàvem
no em poden aguantar el ritme i
es queden al darrera, els altres es pensen que ho estic
donant tot i em passen davant,
però s’equivoquen, no saben el pal que se’ls hi ve a sobre,
a la que passem el km 9
començaré la sèrie, van mirant enrere i em veuen a 5, 10 15m.
Es confien i això es bo.
Acabem de passar el cartell del
km9, canvio el ritme i començo a apretar, no tant com
m’esperava però agafo un bon
ritme, de sobte els que portava davant senten la meva
respiració i intenten apretar
però sòls aconsegueixen col·locar-se al meu costat. Última
corba, la meta esta a uns
400-500m, em giro, miro les seves cares i ho començo a donar
tot de nou, no poden seguir-me,
han fet malament l’estratègia i es despengen, però la
meta no arriba mai i les forces
s’acaben, quan de sobte veig a la distancia el crono que
marca 33’20”, la òstia, he
d’apretar! que avui rebento el crono! Apreto, apreto, i sento a la
Mari cridant: va Marc, va! I
l’Anna a l’altra banda igual, un últim sprint i entro.
En cosa d’un minut arriba
l’Oscar i en 2 el Ricard. Tots em fet un gran paper i espero que
l’any que ve es repeteixi!
Moltes felicitats als que vàreu
fer marca personal i als que ho vàreu intentar.
Una forta abraçada, sou tots uns
cracs!!!
Enhorabona a tots els membres de La Salle Triatló.
Extreme Marc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada